La població de Zugarramurdi se situa a la comarca navarresa de Xareta, a pocs quilòmetres de la frontera amb França. Amb tan sols 250 habitants, és molt coneguda pel magnífic paisatge de pins i castanyers que l'envolta, així com per una imposant cova esculpida per l'aigua. Però Zugarramurdi deu la seva fama a la desgràcia d'uns cinquanta veïns que, al segle XVII, van ser condemnats per la Inquisició per practicar la bruixeria.
Un somni desafortunat. Des de l'any 2007, el municipi disposa d'un museu que narra la història de la bruixeria i la bogeria inquisitorial que va condemnar a la foguera milers d'innocents per no combregar amb la seva fèrria doctrina. Era l'any 1610 quan una veïna de Zugarramurdi
va explicar que havia vist en somnis com uns veïns del poble participaven en un aquelarre a la cova. El que va havia de quedar com una anècdota va ser denunciat davant del tribunal de la Inquisició de Logronyo
, que va arrestar 53 parroquians. La majoria va morir a la presó i 11 van cremar a la foguera. Molts altres municipis de Navarra van viure episodis similars. El Museu de les Bruixes
organitza visites guiades pel poble, a més de ser part activa del Dia de les Bruixes
; una festa anual que se celebra des de la posada en marxa del museu.
La cova, lloc de pràctiques secretes. El rierol Orabidea ha excavat un túnel natural de 120 metres de llarg i 12 metres d'alt, amb dues galeries elevades sobre el curs. El conjunt rep el nom de Sorginen Leizea, que en basc significa precisament la cova de les bruixes. Seguint amb les referències esotèriques, la cavitat principal es diu Infernuko Erreka, o el que és el mateix, regata de l'infern. La cova ofereix al visitant un ambient evocador: encara que no presenta estalactites ni pintures rupestres, té l'encant del misteri que l'envolta. I és que aquí es duien a terme ritus pagans i pràctiques de medicina natural, molt arrelats en la cultura popular i acceptats per la societat fins que es van vincular al satanisme. Per cert, el terme aquelarre, que s'utilitza per denominar les cerimònies d'invocació del diable, té el seu origen a Zugarramurdi, perquè al costat de la gruta hi ha un prat anomenat Akelarre o camp del Boc. Capgirant el concepte, cada 18 d'agost se celebra el Zikiro Jatea; una festa gastronòmica en què el protagonista és el xai rostit. A qui Zugarramurdi no li sembli prou i vulgui practicar l'espeleologia
, la vall del Baztán té coves idònies per a això, com la d'Ezkaldo.
Cases nobles i rutes de contraban. A més de visitar les grutes i el Museu de les Bruixes
, no podem deixar de fer un volt pel poble i observar la pintoresca barreja d'arquitectura popular amb palaus senyorials, com el de Dutario, que recorda les cases dels indians. La construcció més antiga del poble és la de Beretxea, ja que va ser l'única que va sobreviure a l'incendi de 1793, provocat per tropes franceses de l'època de la Revolució Francesa, durant la guerra de la Convenció o del Rosselló, que va esquitxar tots dos costats de la frontera. Un altre dels encants de la zona són els senders que recorren la vall i que utilitzaven els contrabandistes en el passat. El més important és el que uneix les coves de Zugarramurdi
amb les de Sara i les d'Urdax
. El recorregut, d'uns 12 km, està ben senyalitzat i és apte fins i tot per a famílies amb nens.
Suggeriments gastronòmics. La caça, el xai rostit o els bolets, a més dels excel·lents formatges, formen part de la gastronomia de la zona. Una bona opció per degustar el típic menjar basconavarrès és el restaurant La Koska
, situat aUrdax
, a només 5 km de Zugarramurdi. Però a 2 km, i ja en territori francès, podem gaudir del restaurantIthurria
establiment que disposa d'un sol Repsol. Entre els seus plats estrella trobem la piperrada (un plat a base de pebrot, tomàquet i ceba), el foie gras o el pernil de Baiona. A la carta de vins predominen els vins francesos com el Bordeus, en convivència amb l'armanyac.